Hi ha històries que no es poden explicar només amb paraules. Per això faig fotos. Durant aquest temps treballant amb Caritas Maroc, he entès que la fotografia no és només mirar, sinó escoltar. Escoltar silencis, mirades i vides que sovint queden fora de focus. Caritas Maroc treballa per la dignitat humana, la justícia social i el desenvolupament de les persones més vulnerables, sense importar d’on venen o qui són.
I això no és un concepte abstracte: són noms, són històries, són rostres. He vist comunitats que resisteixen. Persones que, tot i la precarietat, continuen construint futur. I una xarxa invisible de solidaritat que ho sosté tot. Com a fotògraf, intento no només documentar, sinó ser testimoni. No parlar per ningú, sinó deixar espai perquè siguin ells qui expliquin. Perquè al final, cada imatge és una pregunta: què vol dir viure amb dignitat?